Lo fogó dels jueus
(fragment)

Sota el castell de Bellver
una nit que no fa lluna,
molta gent s’és aplegada,
molta casa roman buida.

Una fossa n’han oberta;
amb feixos de branques l’umplen;
alcen pilons amb cadenes,
i els festers encesos fumen.

Dels soldats que s’arrengleren
lluents les armes belluguen:
bé gemeguen los damnats,
bé els flastomen i els insulten.

Amb veu tremolosa els frares
a bé morir los ajuden;
sos hàbits negres i blancs
la glòria i l’infern figuren.

Al qui llegeix la sentència
la llengua al coll se li nua:
i obrir no gosa los llavis
lo jutge qui l’executa.

Foll i assedegat d’enuig
lo poble a l’entorn bramula,
quan ja els passos dels jueus
per sobre la llenya cruixen.

Uns per pregar s’agenollen,
altres ambdoses mans junten;
tots alcen els ulls al Cel
i lo Cel més s’ennigula.

Josep Lluís Pons i Gallarza

(La història de Mallorca cantada pels poetes.
Palma: Moll, 1963.)