Els pirates i les talaies
(fragment)
A Maria Antònia Salvà

Com les arenes dels deserts nadius,
els pirates cobrien nostres platges
incendiant marines i boscatges
i despullant arreu els morts i els vius.

L’audàcia els fou senyera de combat.
Res no els era barrera ni obstacle:
ni els murs ni els vasos d’or del tabernacle
ni les reixes del claustre més sagrat.

Poltres indòmits fills del mar i el foc,
llurs naus de flam bogaven sempre llestes
brunzint enmig del tro i de les tempestes,
sota el fuet inhòspit del xaloc.

I un cop lliurats a sac muntanya i pla,
farts d’incendi, de mort i de carnatge,
amb tot l’or i els captius de llur pillatge
altre cop s’embarcaven mar enllà.

Guillem Colom

(Antologia lírica. Palma: Moll, 1984.)

más>>